PRESENTACIÓ
La Societat Arqueològica Lul·liana neix el desembre de 1880, quan un grup de col·legiats de la Sapiència de Palma es proposen reunir un fons per fundar un museu per tal de conservar el patrimoni dispers.
El nucli primitiu, format per una desena de persones, augmentà en poc temps i es constituí com a una societat d’acord amb la llei vigent. Els principals objectius de la SAL es fixaren aleshores en la recuperació de la figura i l’obra de Ramon Llull, l’estudi i conservació del patrimoni de Mallorca, i la formació d’un museu, línies de treball a què l’entitat s’ha dedicat al llarg de la seva trajectòria. El Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana (BSAL) fou, des del primer moment, un instrument fonamental, i, de fet, no ha deixat de publicar-se en tots aquests anys, per la qual cosa ha esdevingut la publicació de referència dels estudis històrics de les Illes Balears.
Al llarg de més de cent trenta anys d’existència, la SAL ha mantingut la seva missió original en una trajectòria constant, i és una entitat de referència a les illes.
JUNTA ACTUAL (2025-2027)
President
Dr. Antonio Planas Rosselló
Vicepresident
Sr. Santiago Cortés Forteza
Secretari
Sr. Sebastià Riutort Taberner
Tresorer
Sr. José de España Bibiloni
Bibliotecari
Sr. Pablo Pérez-Villegas Ordovás
Conservadora
Sra. Carme Colom Arenas
Director de publicacions
Dr. Pere Salas Vives
Vocal 1
Dra. Maria Barceló Crespí
Vocal 2
Sra. Maria Antònia Segura Bonnín
Vocal 3
Dr. Antonio Ortega Villoslada
Vocal 4
Sra. Maria Francisca Jaen Pareja
Vocal 5
Sra. Sandra Adriana Rebassa Gelabert
Vocal 6
Dra. Victòria A. Burguera i Puigserver
Vocal 7
Dr. Albert Cassanyes Roig
Vocal 8
Sr. José Villalonga Morell
HISTÒRIA
La Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat fundada el desembre de 1880 a Palma per un grup d’erudits, entre els que s’hi trobava Bartomeu Ferrà i Perelló, que comptaren amb el patrocini del bisbe de Mallorca, Mateu Jaume, que autoritzà la seva constitució i la creació d’un museu.
El seu reglament, que es publicà en el Bolletí Oficial de la ProvÍncia del 15 d’agost de 1881, assenyala com a objectius honrar la memòria del Beat Ramon Llull, visitar monuments, impartir conferències, celebrar exposicions i recollir objectes artístics, per tal d’evitar llur destrucció. Amb aquests materials es formà el Museu Arqueològic Lul·lià que tingué la seu seva primera seu al Col·legi de la Sapiència.
La consolidació de les seves col·leccions tingué lloc arran de la seva participació en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. El 1916 bona part de les seves col·leccions passaren al Museu Diocesà de Palma, però unes diferències amb la cúria provocaren una divisió entre els objectes de propietat eclesiàstica i els propis de la Societat, que el 1927 els oferí en dipòsit a la Direcció General de Belles Arts. Aquest oferiment no fou acceptat fins el 1961, quan es va fundar el Museu de Mallorca.
Des del 1885 la Societat edita el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, publicació científica que ha representat un paper central en el desenvolupament de la historiografia mallorquina i ha donat un valuós suport a la configuració dels distints camps del saber històric.
A través de donatius i llegats ha arribat a reunir una nombrosa biblioteca, on destaquen el fons lul·lià, la Biblioteca Aguiló, i una de les hemeroteques més rellevants de Mallorca, tant pel que fa a les revistes científiques com a la premsa periòdica. La seva seu actual, el casal Aguiló, on es conserven els seus fons, es troba oberta als investigadores per a la seva consulta.
Al llarg de més de cent trenta anys d’existència, la SAL s’ha mostrat fidel al propòsit inicial amb una trajectòria constant i ferma, i ha estat la representació més genuïna de la vida cultural mallorquina especialment en l’àmbit dels estudis històrics.
En aquest sentit pot afirmar-se que ha estat i segueix essent una institució cultural que ha atret i concentrat moltes de les iniciatives individuals de la investigació històrica i ha mantingut un focus cultural plenament independent i amb irradiació exterior. El 1974 s’incorporà al Patronat José M. Quadrado, avui CECEL Confederación Española de Centros de Estudios Locales, integrada en el marc del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Actualment també forma part de la CCEPC (Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana).
La SAL ha donat suport a diverses iniciatives de caràcter cultural, com la publicació del Diccionari català-valencià-balear (1926-62) o el IV Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (1955), i ha exercit un important paper en la defensa del Patrimoni Cultural: sol·licità infructuosament que la Diputació Provincial de Balears adquirís els Caps de Bou de Costitx (1985), protestà contra l’enderrocament de la Porta de Santa Margalida de les muralles de Palma, intervengué en la compra per part de la Conselleria de Cultura d’un tresoret almohade (1990) i denuncià la destrucció d’un jaciment arqueològic a can Partit (Eivissa).
Des de l’any 1990 periòdicament ha organitzat congressos científics per a la defensa del patrimoni cultural, les actes dels quals constitueixen un referent inexcusable per al desenvolupament de les polítiques en aquesta matèria. Al llarg de la seva trajectòria, la SAL ha estat objecte de nombrosos reconeixements. Entre els més recents, el 2001 el Govern Balear li va atorgar la Medalla d’Or, màxima distinció de la Comunitat Autònoma, en reconeixement a la tasca cultural desenvolupada durant 120 anys. Per la seva banda, l’Ajuntament de Palma li va lliurar la Medalla d’Or de la Ciutat el 2004.
Avui la SAL compta amb uns tres-cents socis de número i un important repertori de socis d’Honor. En atenció a l’impuls donat en la seva etapa fundacional n’és President d’Honor el titular de la Mitra de Mallorca.
